Tingueu en compte que la versió grega, castellana i anglesa d’aquest article és una traducció automatitzada de l’article original al català.
A l’inici de l'avinguda principal de Policastro, un petit poble situat al nord de Grècia d’uns 8.000 habitants, s’hi troba la segona seu d’activitat d'Open Cultural Center, una organització sense ànim de lucre que treballa per a la integració i la inclusió de la comunitat refugiada al territori.
A partir d'avui, 31 de juliol i fins al 3 d'agost té lloc l'Eid al-Adha, més coneguda com "la festa del sacrifici". Un dia sagrat per a la religió musulmana i els seus fidels, que en el seu significat més sincer representa la submissió a Déu i la generositat pels pobres.
La festa se celebra setanta dies després del Ramadà, i forma part de la gran peregrinació a la Meca, Hhajj en àrab, que segons la cultura musulmana, és una etapa que ha de ser realitzada per tot seguidor almenys un cop a la vida.
Entre els actes més commemoratius de l’Eid al-Adha , reunir-se entre familiars i amics i gaudir d'un abundós banquet, alimentat majoritàriament per carn, és un dels moments més especials.
Així com assenyala la tradició, i segons narra la doctrina d’Alcorà, el festeig va acompanyat del sacrifici del bèstia, típicament del xai, l'ovella o la vaca. Tot i que cada país té el seu propi ritual. L'objectiu de la cerimònia és repartir la carn en tres porcions, una per la família, una altra per les amistats, i una última part destinada als més desfavorits.
Aquesta tarda a Policastro, el carrer és un forn que desprèn una calor implacable. Per mitjà de les impol·lutes finestres que hi ha a les aules d'OCC, es pot veure com s'imparteixen les classes pels estudiants. Entre aquestes, hi ha dos grups, els 'Falafels', nens de cinc a vuit anys, i els 'Pirates', adolescents de tretze a setze anys.
Tots dos grups segueixen dinàmiques similars. Les classes es divideixen en dues parts, una dedicada a tractar la lliçó que correspon a aquest dia, i un altre a festejar l'Eid al-Adha, acompanyada d’un àpat de dolços i pastissos fets per alguns dels voluntaris que hi treballen per l'organització.
Els mestres reparteixen les bates i donen els pinzells als més petits. La música comença a sonar. Els nens i nenes deixen volar la imaginació pintant enormes cartolines. Els minuts avancen entre gresca i rialles. L'atmosfera és acollidora i familiar.
Entre els preadolescents i adolescents, tots ells nois, l'activitat està centrada a parlar una mica sobre ells mateixos i els somnis que esperen.
Sóc Zakaria, tinc 14 anys i vinc de Síria. Parlo l'àrab i una mica d'anglès. No puc pensar en el futur que m'espera- narra el jove dempeus enmig de la rotllana que s’ha format al seu voltant.
Zakaria, 14 anys
I així van fent, un darrere l'altre, mentre els mestres coordinen l'activitat. Alguns es mostren insegurs, altres són esperançadors. "Vull ser mestre", "jo vull tindre un restaurant", "jo jugar a futbol", "jo veure a la meva família" ...
Voluntaris i estudiants riuen. Sembla que es troben a gust.
