Quan se'ls va demanar que reflexionessin sobre la vida al campament de Nea Kavala l'any 2021, els residents del camp Hussain i Mohammad Jan van destacar quatre temes: la construcció d'un mur de formigó, la millora de les instal·lacions del camp, el retard en el pagament de les subvencions i les restriccions imposades a causa de a la pandèmia.
En primer lloc, la construcció d'aquest mur de formigó es va dur a terme durant l'estiu després d'una sèrie de millores al campament. Per al govern grec, la creació d'aquesta tanca forma part de l'estratègia per modernitzar el campament i pretén augmentar la sensació de seguretat tant dels residents del camp com de les comunitats locals. Hussain està d'acord que el campament és més segur ara. Esmenta que hi ha vigilants de seguretat a l'entrada del camp les 24 hores del dia, que vigilen qui entra. A més, hi ha un cotxe de seguretat que patrulla l'interior del campament. Tot i així, lamenta que la solució als problemes de seguretat fos tancar-los en una gàbia. Aquesta paret massiva de ciment talla el so i bloqueja la vista, transformant el campament en una mena de presó a l'aire lliure.
Malauradament, aquest mur ha contribuït a augmentar l'aïllament de les persones que viuen a Nea Kavala. Aquest aïllament ja era un gran problema del campament, ja que el transport públic no hi va. Sovint, per assistir a reunions amb els seus advocats o cites amb les autoritats, o simplement per anar al supermercat, l'única solució és caminar uns 5 km fins al poble més proper (Polykastro).
Sobre les condicions del campament Hussain destaca que l'any 2021 hi va haver molts canvis que van millorar el campament, per exemple, les tendes van ser substituïdes per contenidors amb cuines i banys privats. 'Ara tenim aire condicionat, i l'electricitat funciona molt millor'. A més, afegeix que hi ha molta més gent netejant el campament. Però malgrat aquestes millores, Mohammad Jan encara lamenta que l'espai sigui tan petit, ja que en cada contenidor hi han de viure un mínim de sis persones.
Passant a les bonificacions financeres i als nous protocols d'accés als aliments, cal destacar que des del 2017 l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) era l'encarregat de proporcionar assistència en efectiu als sol·licitants d'asil a Grècia. Tanmateix, l'1 d'octubre de l'any passat, aquesta responsabilitat es va lliurar al govern grec. Malauradament, aquest canvi va obstruir la maquinària administrativa grega. Mohammad Jan descriu com la distribució d'aquests subsidis es va retardar enormement i com es va crear un sistema de distribució d'aliments per compensar l'impagament.
No obstant això, d'acord amb els nous protocols, les persones a les quals se'ls ha concedit la condició de refugiat o aquelles a les quals s'ha rebutjat la seva sol·licitud d'asil ja no poden rebre ajuda econòmica ni accedir als punts de distribució d'aliments. També recorda quan, el 13 d'octubre, la població de Nea Kavala es va concentrar a les portes del camp per protestar contra aquestes mesures. Podeu llegir més sobre aquesta situació preocupant aquí.
Finalment, pel que fa a les restriccions imposades a causa de la pandèmia de la COVID-19, Hussain afirma que les restriccions no van ser massa dràstiques ja que no hi havia un gran nombre de persones infectades. Algunes mesures imposades incloïen portar mascareta a tots els llocs, fins i tot a l'aire lliure, un límit de sis persones a les aules i la reubicació de persones infectades a un contenidor aïllat. Tot i això, Mohammad Jan recorda que durant un mes el campament va estar tancat i que la gent només podia sortir al supermercat durant una hora.
